jueves, 2 de diciembre de 2010

Poesia Catalana, Miquel Martí i Pol ( Amb Vidres a la Sang )

Aqui os dejo hoy unas poesias realmente profundas de Miquel Martí i Pol.
Para los amantes del Death Metal , hay un grupo que se llama  Vidres a la Sang y sus canciones son letras de martí i pol.

Negre destí, roja venjança:

El nostre esdevenir és fosc, fosc com el cel,
fos com la terra, com els nostres cors...
Allà lluny a l'horitzó alguna cosa ens guaita,
són els deus, allà als seus trons inassolibles.

O és la mort que avança vers nosaltres,
imparable, paorosa, desvocada.
Potser no ho sabrem mai doncs els nostre fat es ja escollit,
puix que el nostre enemic ja ha arribat.

Els grans corns han ja sonat
i el temps d'espera el destí s'ha consumit,
aquells que provenen del mar més enllà de les muntanyes...
Unint les tribus en el nom dels més alts
un cop atiarem el foc de la revolta
i el roig pigment de la guerra brollarà de l'enemic
occit per nostres destrals.

Vencent a cada pas per la terra cremada avançant
a través de la boira i la foscor.
Nosaltres som els llops indòmits,
aquesta la trista empresa que sen's ha encomanat.
Negre és el nostre destí,
roja la nostra venjança.

Torna al teu clos:

Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat.
La teva mort no et convida
al tètric espectacle.

T'en fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l'agonia lenta
d'algú que estimes,
com el cos tan conegut
es degrada i malmet dins a tornar-se
un feix d'òssos i pell que ni se serva,
però encara estima,
i parla de guarir.se amb l'esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.

Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.

Torna, doncs, al teu clos
i fes-t'hi fort amb una opció de vida,
ara que saps que morir-te no és la mort,
i emplena d'amor el buit de l'estimada morta.





Immortal

No hay comentarios:

Publicar un comentario